Vicent Ferrer Miquel naix en la ciutat de València el 23 de
gener de 1350, concretament en el carrer del Mar, en el lloc on hui s'alça la
seua casa natalicia. El seu pare era el notari Guillermo Ferrer i la seua mare
Constança Miguel Revert. Amb tan sols 16 anys (1367) ingressa en l'Ordre dels Dominicos
del proper Convent de Santo Domingo.
En 1398 i mentre residia en el Convent dominico de Avignón,
es troba malalt i a la vora la mort; en aquest moment té un somni on Crist en
companyia de Santo Domingo de Guzmán i Sant Francisco d'Assís li encarrega anar
pel món a predicar l'Evangeli i es guareix de la seua malaltia.
Predica per tota Espanya viatjant sempre a peu per tots els
llocs, sense bagatge ni diners i allí per on passava obrava miracles i els seus
consells eren tinguts en compte. Són coneguts innombrables miracles de les
seues mans (fins a 980 hi ha constatats). Molts testimonis van declarar que,
parlant Vicente Ferrer en valencià, ells li entenien perfectament en la seua
llengua nativa, per la qual cosa es va considerar que posseïa el "Do de
llengües".
L'any 1410, Sant Vicent Ferrer va utilitzar l'existència de la casa dels Beguines per a una fi superior, en aquell moment tots els carrers estaven plenes d'orfes i el Sant va aconsellar que s'ocuparen d'ells. En aquest moment el Sant va romandre predicant a València i durant aquest període es va fundar el col·legi de xiquets orfes en el conegut Hospital de Santa María.
Mor en Vannes (Bretanya) [França] un 5 d'abril de 1419, als 69 anys, i allí està enterrat en la seua Catedral (dedicada a l'apòstol Pedro). Va ser canonitzat pel papa Calixto III el 29 de juny de 1455. Sant Vicent Ferrer està considerat com el Sant Patró de la Comunitat Valenciana.
